Bon any 2012 !!!

Bon Nadal !!!

Shut out the light / Apagar el llum

L'iconografía de Springsteen és força amplia (i a mesura que passen els anys més amplia es va fent) i coneguda: cotxes, carrerons, noies, gent dels barris baixos, polis, immigrants... en resum qualsevol element o personatge del qual en pugui sortir una bona història;  però hi ha un personatge pel qual Springsteen sent, crec, una especial estima: un veterà de guerra, explicitament de Vietnam però en el fons és qualsevol guerra. Afortunadament per tots, Springsteen no va anar a Vietnam (va ser considerat no apte), no tinc cap mena de dubte que, si i hagués anat, ara  no seria el mateix. Tot i aixó Springsteen no és plenament conscient del que va suposar la guerra del Vietnam fins a finals dels '70 quan, després de llegir la biografia de Ron Kovic (veterà convertit en activista anti-Vietnam la vida del qual va ser portada al cinema en la pel-lícula "Nascut el 4 de juliol" dirigida per Oliver Stone i interpretada per Tom Cruise), començà a interesar-se per la situació en que es trobaben molts d'aquests veterans, i el que va descobrir no li va agradar gens, l'administració els havia deixat de banda i apenes  destinava recursos a "rehabilitar" tant físicament com psíquica als milers d'homes que ho necesitaven, finalment l'any 1981 va dedicar un concert a tots aquells homes i dones que prengueren part en  aquella guerra, d'aquell concert en va sortir un doble doble CD pirata ("A night for the Vietnam veterans" de la discogràfica The Godfatherecords)  que per mi, és la joia de la corona de la meva  petita i modesta col-lecció de discografia no oficial. 

Shut out the light va ser grabada l'any 1983 i havia de formar part de l'àlbum "Born in the USA", finalment fou descartada però va apareixer com a cara B del primer single a la cara A del qual i havia la mateixa Born in the USA, dues maneres diferents d'enfocar el mateix problema; finalment va ser publicada al recolpilatori "Tracks". La veritat és que costa molt poc posar imatges a  aquesta cançó, segur que agafant fragments de "El caçador" (Michael Cimino, 1978) i "El retorn" (Hal Ashby, 1978) en podriem fer un bon muntatge.

Versió original

Durant la gira de "Born in the Usa", concert a Paris l'any 1985

Versió que en va fer durant la gira de "Devils & dust"



La pista d’aterratge s’acostà ràpidament i va notar les rodes al tocar el terra

Es va estar fora, a l’asfalt, i va agafar un taxi cap a la ciutat

Va baixar a Main Street i va entrar a un bar

Comprà una beguda i va trobar un seient en un racó a les fosques

Bé, ella va trucar  a la seva mama per assegurar-se que els nens eren fora de casa

Es va fer un últim repàs davant el mirall del menjador

I es va descordar un altre botó de la brusa

Ell la va notar estirada al seu costat, el rellotge marcaba les 4:00 de la tarda

Estava mirant fixament el sostre

No podia moure les mans

Oh mama mama mama vine ràpid

Tinc tremolors i estaré malalt

Embolcalla’m amb els teus braços en la freda i fosca nit

Ei mama ara no apaguis el llum

No apaguis el llum

No apaguis el llum

No apaguis el llum

No apaguis el llum

Bé, al seu porxo vàren penjar una pancarta on deia “Benvingut a casa Johnny”

Bobby va treure el seu Ford del garatge i li va polir els cromats

La seva mama digué “Johnny oh Johnny, estic tant orgullosa que hagis tornat amb mi”

El seu papa digué que estava segur que li tornarien a donar la feina a la fàbrica

Oh mama mama mama vine ràpid

Tinc tremolors i estaré malalt

Posa els teus braços al meu voltant en la freda i fosca nit

Ei mama ara no apaguis el llum

No apaguis el llum

No apaguis el llum

No apaguis el llum

No apaguis el llum

Bé, dins del fosc bosc, un bosc amarat de pluja

Més enllà d’un grup de pins de Maryland hi ha un riu  sense nom

A la freda i negre aigua s’hi està en Johnson Leneir

Mirava al voltant, a les llums de la ciutat i somiava amb el lloc on ha estat

Oh mama mama mama vine ràpid

Tinc tremolors i estaré malalt

Posa els teus braços al meu voltant en la freda i fosca nit

Ei mama ara no apaguis el llum

No apaguis el llum

No apaguis el llum

No apaguis el llum

No apaguis el llum

Hungry heart / Cor afamat

Qui no la coneix?, qui no l'ha escoltada alguna vegada a la radio?, si fessim una llista de les cançons de Springsteen que més sonen Hungry Heart seria als primers llocs ,acompanyada de Brilliant disguise i Born in the USA (i segur que RAC 105 és l'emisora que més la punxa) i és que 31 anys després del seu llançament com a primer single de "The river" (1980)  continua agradant. Va ser la primera cançó clarament pop llançada per Springsteen i fou un èxit rotund arribant al cinqué lloc de les llistes de vendes, la veritat és que en els concerts és de les més corejades i el ritual màna que la primera estrofa la canti el públic,  a mi no és que m'entusiasmi precisament (sobretot a nivell melòdic)  i crec que a molta gent (bé, això de molta és un dir) es sorprendrà amb la lletra.

L'original

Una joia de museu, el concert del 21 d'abril de 1981, primer concert a Barcelona gravat per en Manuel Huerga, director de cine i seguidor incondicional de Springsteen

L'obligada versíó acústica



Tenia dona i nens a Baltimore Jack

Vaig sortir a fer una volta i mai vaig tornar

Com un riu que no sap cap on flueix

Vaig equivocar-me en una curva i tan sols vaig seguir endavant

Tothom té un cor afamat

Tothom té un cor afamat

Deixa els diners i fes el teu paper

Tothom té un cor afamat

La vaig conèixer en un bar de Kingstown

Ens enamoràrem però sabia que s’havia d’acabar

Agafàrem el que teniem i ho ferem miques

Ara sóc a Kingstown un altre cop

Tothom té un cor afamat

Tothom té un cor afamat

Deixa els diners i fes el teu paper

Tothom té un cor afamat

Tothom necessita un lloc per descansar

Tothom vol tenir una llar

Tant i fa qui ho digui

Ningú vol estar sol

Tothom té un cor afamat

Tothom té un cor afamat

Deixa els diners i fes el teu paper

Tothom té un cor afamat

Tenir o no tenir (entrades)

Avui pot ser un gran dia...o no, depen de si aconsegueixo entrades pel concert del 17 de maig, és curios ja tenim nova gira  a la vista però que jo sàpiga encara no s'ha pogut escoltar res del proper àlbum...la veritat és que això d'aconseguir entrades ja fa un anys que s'ha convertit en una especie de loteria,  la veritat però és que gràcies a internet hi ha més gent que pot aconseguir-ne sense, per exemple, faltar a la feina o fer llargues hores de cua davant de la botiga de toqui, bé, les cues encara és fan però només en les quatre llocs autoritzats (Fnac etc...),  recordo ja fa bastants anys (gira Human Touch) que el dia que es vàren posar  a la venda les entrades pel concert de l'olímpic i de la Monumental (em sembla recordar que es van posar a la venda el mateix dia) vaig anar tranquilament a Radio Grau i deprés de fer una cua d'unes 4? persones vaig comprar les entrades pels dos concerts i a més eren entrades en color !!! no aquests paperots sense cap mena de gràcia que fan ara, les d'abans encara feia gràcia guardar-les per, tard o d'hora, enmmarcar-les...Ara el més curiòs que m'ha passat mai va ser a l'hora de comprar les de la gira del '98, un sol punt de venda en tot Sabadell, obviament la cua era important però avançava a bon ritme quan de cop i volta es va parar la venda, raó: se'ls hi havia acabat el toner (o el paper) de l'impresora i no en tenien més, quina tangana es va muntar, al final vaig marxar sense compar-ne (havia de treballar...) però vaig tornar-hi a la tarda i vaig poder-ne comprar 6 sense fer ni cinc minuts de cua... eren altres temps.

Un vídeo del primer concert que vaig anar (Tunnel of Love Express Tour, Camp Nou '88)

no vaig tenir problemes amb les entrades, me les van regalar....

My lucky day / El meu dia de sort

El 2009 va sortir "Working on a dream", va ser una sorpresa ja que tan sols feia dos anys de "Magic" i pocs esperàvem un altre disc tan aviat, la cançó que li dona títol va ser utilitzada per en Bruce en alguns mitings de la campanya presidencial dels Estats units per donar suport a Barack Obama i si he de ser sincer el primer cop que la vaig sentir (versió acústica en un d'aquest mitings) vaig pensar: "Com tot l'àlbum sigui això anem llestos...", per sort no tot és així però el primer cop que el vaig escoltar he de reconeixer que no me va entusiasmar,  encara que després d'unes quantes audicions em va començar a agradar més, tot i això crec que la mateixa Working on a dream i Queen of the supermarket (per mi una de les pitjors cançons de tota la seva carrera) estàn una mica fora de lloc. A l'altre costat de la balança i posaria My lucky day (juntament amb Outlaw Pete i The wrestler) a nivel de lletra potser no és una joia, però ens demostra que en Bruce no s'ha oblidat de fer bon rock...sortosament

Video oficial

Concert a Estocolm, com ha nota curiosa, el bateria no és Max Weinberg sinó el seu fill Jay...talent no li falta



A l’habitació on gira la roda de la fortuna

En un dia on la sort ho és tot

En la foscor d’aquest exili

He sentit la gràcia del teu somriure

Estimada tu ets el meu dia de sort

Nena tu ets el meu dia de sort

Quan he perdut totes les altres apostes que he fet

Estimada tu ets el meu dia de sort

He vist cors forts sucumbir

A les càrregues del dia

A les cansades mans del temps

On la fortuna no és amable

Estimada tu ets el meu dia de sort

Nena tu ets el meu dia de sort

Quan he perdut totes les altres apostes que he fet

Estimada tu ets el meu dia de sort

He esperat al teu costat

He comptat les llàgrimes que has vessat

Però per guanyar noia hem de pagar

O sigui que no amaguis el teu cor

Estimada tu ets el meu dia de sort

Nena tu ets el meu dia de sort

Quan he perdut totes les altres apostes que he fet

Estimada tu ets el meu dia de sort

Waitin' on a sunny day / Esperant en un dia assolellat

Per la Marta, que segur que ja es pensava que me'n havia oblidat !!!!

Una de les cançons pop de Springsteen, en el Dvd StoryTellers ell mateix explica que li agrada de tant en tant escriure una cançó pop bàsicament perquè són fàcils i divertides, i jo afegiria que enganxoses i que durant els concerts són una mena de vàlvula d'escapament després de tants anti-herois, cotxes, noies, males terres i jungles d'asfalt...ups diria que acabo de citar els tòpics més tòpics de Springsteen ....

Live in Barcelona, vídeo oficial

Versió acústica

L'original

Està plovent però no hi ha ni un núvol al cel

Dèu ser una llàgrima del teu ull

Tot anirà bé

Divertit, em pensava que sentia una dolça brisa d’estiu

Dèus ser tu suspirant profundament

No et preocupis ja trobarèm la manera

Estic esperant, esperant en un dia assolellat

Enviaré els núvols ben lluny

Esperant en un dia assolellat

Sense tu, estic treballant mentre la pluja cau

Sóc la meitat de la festa en un poble de quatre cases

Et necessito per enviar les tristors ben lluny

Sense tu, sóc un bateria noia que no pot mantenir el ritme

Un camió de gelats  en un carrer desert

Espero que vinguis per quedar-te

Estic esperant, esperant en un dia assolellat

Enviaré els núvols ben lluny

Esperant en un dia assolellat

Temps difícils, noia venen per tots nosaltres

Tant segur com el tic-tac del rellotge de la paret

Tant segur com com que la nit es torna dia

El teu somriure noia, porta la llum del matí als meus ulls

Fa fora la tristesa quan m’aixeco, espero que vinguis per quedar-te

Estic esperant, esperant en un dia assolellat

Enviaré els núvols ben lluny

Esperant en un dia assolellat

Lost in the flood / Perdut en la inundació

Forma part del "Greetings from...", veterans de guerra, curses de cotxes, baralles entre bandes... l'univers urbà de Springsteen començava a fer-se visíble, una cançó que sempre m'ha agradat molt però que m'ha donat molta guerra per traduïr-la, un té les seves limitacions i el vocabulari en anglès em dona la impresió que és més ric que el nostre...moltes vegades entens el significat d'una paraula o frase però no i acabes de trobar l'equivalent en català...s'ha fet el que s'ha pogut.

Vídeos: primer, versió d'estudi; segon, concert de Londres l'any 1975 (primera visita a Europa); tercer, versió acústica durant la gira "Devils & Dust" i quart, amb la E Street.

                             

El pistoler esparracat està tornant cap a casa com un fugitiu famolenc

Camina per la ciutat tot sol

Dèu ser del fort sent que diu una noia d’institut

Les afores són plenes d’homes-llop marietes transvestits per assasinar

El cop i la fugida, demanen santuari, sota una pedra sagrada s’amaguen

Trenquen vigues i creus amb espasmòdica perfecció

Monjes corren nues per les estànces del Vaticà prenyades, pregant per una immaculada concepció

I a Main Street tothom va borratxo per haver begut sang profana

Antiqüat somriu dolçament mentre el pistoler respira profundament, amb el turmells enfonsats en el fang

I jo dic, “Eps, pistoler, això són arenes movedisses, això són arenes movedisses això no és fang

Has perdut els sentits a la guerra o els vas perdre en l’inundació?”

Aquell pur germà americà, d’ulls apagats i cara inexpressiva

Competeix els diumenges a Jersey en un Chevy Super Vuit de serie

El condueix lentament pel revolt, al costat posa “Cap a la glòria” aerografiat en vermell, blanc i blau.

Es recolza a la capota tot explicant històries de curses, els nois l’anomenen Jimmy el Sant

Bé aquesta flamarada i soroll noi, està posant aquest puto motor a punt de rebentar

Condueix directament cap a un huracà, es converteix en un punt i desapareix

I no queda res enrere tan sols una mica de sang allà on el cos va caure

Això és, res que tu poguessis vendre només andròmines per tot l’horitzó,  un bon comiat per un autèntic home d’autopista

I vaig dir, “Ep noi, creus que això és oli? Tio, això no és oli això és sang”

Em pregunto que estava pensant quan va ser colpejat per la tempesta

O tan sols es va perdre en l’inundació?

Els mariners amb samarretes de satí de la Vuitena Avinguda xiuxiuejen a l’aire

Alguna rencarnació de Maria em mira fixament desde un aparador

I el millor apòstol del Bronx s’està dret amb la mà al paquet

Tot s’atura, en sents cinc, trets ràpids, els polis venen per aire

I ara els bronzit de les bales de les bandes dels barris alts, estàn disparant pel carrer

I aquest nano del Bronx comença a deixar-se anar però cau es desploma als seus peus

I algún noi ve maleint per la cantonada però un poli el fa fora

Jeu al carrer aguantant-se la cama i cridant alguna cosa en espanyol

encara respirava quan vaig marxar

I algú va dir, “Ep tio, has vist això? El seu cos colpejà el terra amb un soroll preciós.”

Em pregunto que volia dir el tio o és que tan sols estava perdut en la inundació?

Ei tio, has vist això, aquests pobres nanos s’estàn posant en un embolic

Em pregunto què els hi ha fet posar, o tan sols estàn perduts en la inundació?

YOUNGSTOWN

Una de les meves preferides, 150 anys de la historia dels Estats Units condensats en cinc estrofes, en aquesta cançó Springsteen no s'invenat res, James i Dan Eaton van existir, Youngstown surt als mapes, la Jenny no és cap noia sino el nom que rebia una de les foneries més grans de la zona i Nam (Vietnam) encara és un dels malsons de tota una generació...

El primer vídeo és la cançó original amb un muntatge molt ben fet seguint la mateixa lletra,  el segón és del Live in NYC, la E Street Band interpretant-la en versió elèctrica, com sempre: impressionant

Aquí al nord-est d’Ohio

Cap allà 1883

James i Dan eaton

Trobàren el mineral que hi havia a Yellow Creek

Construíren uns forns

Aquí per tota la vora

I feren les bales de canó

Que ajudàren a la unió a guanyar la guerra

Aquí a Youngstown

Aquí a Youngstown

La meva dolça Jenny m’enfonso

Aquí estimada a Youngstown

Bé, el meu pare va treballar als forns

Mantenint-los més calents que l’infern

Jo vaig tornar  a casa desde Nam em vaig fer camí com a soldador

Una feina que li aniría bé al diable

Taconita, carbó i calç

Alimentàren els meus nens i feren el meu sou

Les seves xemeneies s’alçaven com els braços de Déu

En un preciós cel de sutge i argila

Aquí a Youngstown

Aquí a Youngstown

La meva dolça Jenny m’enfonso

Aquí estimada a Youngstown

Bé, el meu pare va venir cap les fàbriques d’Ohio

Quan va tornar a casa deprés de la II Guerra Mundial

Ara al pati tan sols hi ha deixalles i enderrocs

Ell diu “ Aquells peixos grossos feren el que Hitler no va poder fer.”

Aquells tallers construiren els tancs i les bombes

Que guanyàren les guerres d’aquest país

Enviàrem els nostres fills cap a Corea i Vietnam

Ara ens preguntem perquè i moriren

Aquí a Youngstown

Aquí a Youngstown

La meva dolça Jenny m’enfonso

Aquí estimada a Youngstown

Desde la vall de Monongahela

Fins el camp de ferro de Mesabi

Fins a les mines de carbó d’Appalachia

La història és sempre la mateixa

Set centes tones de metall al dia

Ara senyor em dius que el món ha canviat

Un cop t’he fet suficientment ric

Suficientment ric per oblidar el meu nom

I Youngstown

I Youngstown

La meva dolça Jenny m’estic enfonsant

Aquí estimada  a Youngstown

Quan mòri no vull anar cap al cel

No faría bé al feina del cel

Reso perquè vingui el diable i se’m emporti

Per quedar-me als ardents forns de l’infern

Springsteen & friends: Live in Togores

No, aquest no és el títol del nou àlbum del Boss, ni el d'una raresa de coleccionistes, és tan sols el títol d'una crònica en la qual i barrejo dues aficions que tinc i que vaig escriure en un altre blog en el que col-laboro. Ara mateix no tinc cap cançó traduida i m'ha fet gràcia penjar això, espero que us agradi i us prometo que la setmana que ve ja tindreu un altre traducció...

Dissabte a la tarda, tinc una estona lliure, m’en vaig a correr, hem sembla que sóc l’únic membre de Leffer’s Runners que va a correr només un cop per setmana i he d’aprofitar aquesta oportunitat per entrenar-me “d’amagat”……i aniré sol, bè de fet hi aniré amb tota la colla d’amics que tinc dins l’MP3, a les 17:30 arribo a  La Salut, tinc intenció de fer el mateix recorregut que vàrem fer dijous passat amb la colla….a veure si puc baixar de l’hora i tres que tardàrem a completar-lo, un cop m’he equipat  engego l’Mp3 i començo a correr…..

En Bruce obre foc amb Youngstown, amb la seva punyent lletra i profunda melodia em posen la moral a tope, és una de les meves preferides, tot just s’ha acabat la cançò quan milers de persones bramen amb els primers acords de Darkness on the edge of town, impressionant canço, imprescindible, a més, aquesta versió, del Live in Barcelona, em fa posar els pels de punta, jo sòc un dels que brama…..just en el moment en el que en Bruce deixa l’escenari arribo a la baixada del Tubo, la Maria del Mar Bonet surt a escena a interpretar Mòns Apart una cançò del Bruce que ella versiona d’una manera magistral, sobretot al donar-li aquests aires del mediterràni oriental als que ens té tant acostumats, amb aquests ritmes faig la baixada i planejo per la pista que va pel fons de la petita vall, la cosa comença a pujar i els ritmes de la Bonet no es pot dir que donin gaire empenta, per sort en Bryan Adams arriba amb els seus Hearts on fire i m’empeny cap amunt i és que els vells rockers no moren mai…els Rolling Stones salten a la palestra (aquests si que sòn vells) i amb Jumpin’ Jack Flash em fan mantenir un bon ritme fins poc abans d’arribar a la cruïlla de Can Casamades, segueixo recte, baixo un pel el ritme, em conviden a fer-ho The Cranberries i el seu Just my imagination, ja em va bè, una curta rampa és seguida d’una baixada, els The Cranberries surten per donar un altre cop al Boss, aquest cop sona Leah, amb la seva companyia enfilo la dura rampa que porta cap el cementiri de Castellar, un cop a dalt però segueixo recte i cap avall tot deixant el camí del cementiri  a l’esquerra, m’agafo la baixada amb calma, després ve una bona pujada (no molt llarga però amb un parell de resalts importants), en Bruce torna a deixar pas a un altre dels grups convidats, els Dire Straits tornen a carregar-me les piles amb el seu Solid rock, a mitja pujada la guitarra d’en Knofler comença a baixar el volum i durant uns segons em sento les passes i la respració, arriben Sting, Copeland i Summers al rescat, The Police, amb els udols de l’Sting a Syncronicity II, arribo al capdamunt de la rampa i tombo cap a la dreta, ja sòc un altre cop al camí carener que em portarà directament a La Salut, porto un bon ritme i suposo que baixaré el crono de dijous, els veterans deixen pas als més joves i Jesse Malin arriba disposat a fer-se un nom,  la seva Black haired girl fa que mantingui el ritme alegre, però la canalla encara té molt per aprendre, sobretot si el mestre és Eric “Slow hand” Clapton, Further up on the road augmenta la cadència de la meva respiració i fa que allargui la passa, en Clapton fa un breu descans, cosa que aprofiten els Lax n’Busto per apropiar-se de l’escenari i animar la cosa amb Llença’t, una dosis d’optimisme i alegria, “Slow hand” ja ha descansat i no dona treva, tot just en Pemi i els seus nois deixen de tocar que ja torna a fer maravelles amb la guitarra a After midnight, ja veig al final, un últim esforç i ja hi sòc !!!! perfecte, una hora clavada, m’abrigo i començo a fer estiraments, els faig en companyia de l’incansable Elliott Murphy i els  seus Diamonds by the yard, una cançó magnífica amb repunts del virtuós Olivier Durand i la seva guitarra acústica, finalment arriben uns convidats d`última hora, els Stray Cats irrompen a escena amb la seva  trepidant Bring it back again, a ritme de rockabilly acabo els estiraments, satisfet de la feina feta entro al cotxe, engego i poso en marxa el CD, em donen la benvinguda Iron Maiden i The number of  the beast…

Dedicat a tots aquells que es pensen que només escolto al de New Jersey.

Born to run / Nascut per córrer

Pels companys i companyes de Leffer's Runners...

M'és molt difícil posar en quatre ratlles el que significa Born to run, és d'aquelles cançons que saps que quan soni et posarà la pell de gallina (la veritat és que només tornant-la a veure el Dvd de Bcn ja s'he mi posa...), un dels punts àlgids dels concerts, quan els llums de l'estadi (o palau d'esports o el que sigui) s'encenen simultaneament al redoble de la bateria d'en Max i la gent esclata i la coreja, i si estàs a les grades només veure la "coreografia" que es monta ja és tot un espectacle...

Escrita l'any 1974 és potser la cançò més complexa que ha gravat mai, perfeccionista fins al límits insospitats va tardar mesos a deixar-la tal i com apareix a l'àlbum, si mai teniu oportunitat no deixeu de veure el documental "Wings for wheels: the making of Born to Run" i veureu com es va entregistrar  una obra mestra...un cop fet l'àlbum però Bruce i la banda es van trobar amb un altre problema, com tocar-la en directe, quan escolteu la versió d'estudi us adonareu que no deu ser fàcil fer-ho i de fet si busqueu per You Tube veureu que la majoria de grups que la versionen o fan la versió acústica..... per alguna cosa serà

Cinc vídeos....el primer és la versió d'estudi, el segon és la versió en directe, concretament durant el primer concert que va fer mai a Europa (ritme frenètic...i quines pintes que tenien !!!), el tercer és el videoclip oficial, fet a partir d'imatges de concerts de la gira del "Born in the USA" primera gira on van tocar en grans estadis (i pensar que Springsteen tenia dubtes sobre si seria capaç d'arribar a omplir i "comunicar-se" amb el públic), el quart és del concert de BCN al Sant Jordi, que dir d'aquest concert, dels millors que he vist mai...(i fixeu-vos en la cara que fot quan veu el pilar de tres que aixequen uns del públic) i l'últim és una versió acústica, apa, ja direu quin us agrada més...

De dia resistíem pels carrers d’un fugisser somni americà

De nit conduíem travessant mansions de glòria en màquines suicides

Saltant de les gàbies a l’autopista 9

Llandes cromades, injecció de gasolina

I passant-nos de la ratlla

Nena aquesta ciutat t’arrenca els òssos de l’esquena

És una trampa mortal, una crida al suicídi

Hem de marxar mentre siguèm joves

Perquè els rodamóns com nosaltres, nena, hem nascut per córrer

Wendy, deixa’m entrar, vull ser el teu amic

Vull guardar els teus somnis i visions

Tan sols arrapa les teves cames al voltant d’aquestes llandes de vellut

I lliga les teves mans als meus motors

Junts podrem trencar aquesta trampa

Correrèm fins que caiguèm, nena mai tornarem enrere

Caminaràs amb mi per la corda fluixa

Perquè nena tan sols sóc un espantat i solitari genet

Però vull saber que sentiría

He de saber si el teu amor és salvatge

Noia he de saber si el teu amor és real

Més enllà del Palace bronzits a mitja potència retronen baixant pel boulevard

Les noies pentinen els seus cabells en els retrovisors

I els nois proven de semblar tan durs

El parc d’atraccions s'alça rígid i descarat

Nens amuntegats a la platja fent una boira

Vull morir amb tu als carrers aquesta nit

En un petó inacabable

Les autopístes embussades amb herois trencats

En una potent última oportunitat

Tothom a sortit a la carrera aquesta nit

Però no hi ha cap lloc on amagar-se

Junts, Wendy, podem viure amb la tristesa

T’estimaré amb tota la bogeria de la meva ànima

Algún dia nena, no sé quan, anirèm cap aquell lloc

On realment volem anar

I caminarèm al sol

Però fins llavors els rodamóns com nosaltres

Nena hem nascut per córrer



Factory / Fàbrica

uffff.....quina mandra anar a treballar.



D’hora al matí sona el xiulet de la fàbrica,

L’home s’aixeca del llit i es posa la roba,

L’home agafa el menjar, surt fora a la llum del dia,

És el treball, el treball, tan sols la vida del treballador.

A través de les mansions de la por, a través de les mansions del dolor,

Veig el meu pare caminant sota la pluja tot travessant les portes de la fàbrica ,

La fàbrica l’escolta, la fàbrica li dona vida,

El treball, el treball, tan sols la vida del treballador.

Final de dia, el xiulet de la fàbrica plora,

Els homes caminen a través d’aquelles portes amb la mort als seus ulls.

I més val que crèguis, noi, algú serà ferit aquesta nit,

És el treball, el treball, tan sols la vida del treballador.

Girls in their summer clothes / Noies amb els seus vestits d'estiu

BONES VACANCES !!!

Bè, els llums del carrer il-luminen Blessing Avenue

Amants hi caminen, agafant-se de les mans

Una brisa creua el porxo, els ràdis d’una bicicleta van girant

Porto la meva jaqueta, sóc davant la porta

I aquesta nit cremaré aquesta ciutat

Les noies amb els seus vestits d’estiu

A la fresca de la llum del vespre

Les noies amb els seus vestits d’estiu em passen pel costat

La pilota de goma d’un nen esquitxa

Al bassal sota la farola

Repica el gran rellotge del banc

A la pàlida claror dels llums del porxo

Al centre les botigues van tancant a mida que arriba el capvespre

Les coses han estat un pèl liades

Però sé que es posaran a favor meu

Les noies amb els seus vestits d’estiu

A la fresca de la llum del vespre

Les noies amb els seus vestits d’estiu em passen pel costat

El restaurant Frankie’s, un vell amic al limit dela ciutat

El símbol de neó va girant

Com una creu sobre el perdut i el trobat

Les llums fluorescents fan pampallugues sobre Pop’s Grill

Shaniqua porta el cafè i pregunta

“Plè?” i diu “Un penic pels teus pensaments noi, Bill”

S’en va, em talla com un ganivet

Hola cosa boníca, potser tu pots salvar lameva vida

En tan sols una mirada, aquí a Magic Street

L’amor és un ball de bojos

I no tinc massa seny, però segueixo tenint els meus peus

Les noies amb els seus vestits d’estiu

A la fresca de la llum del vespre

Les noies amb els seus vestits d’estiu em passen pel costat

Les noies amb els seus vestits d’estiu

A la fresca de la llum del vespre

Les noies amb els seus vestits d’estiu em passen pel costat

Les noies amb els seus vestits d’estiu

A la fresca de la llum del vespre

Les noies amb els seus vestits d’estiu em passen pel costat

Les noies amb els seus vestits d’estiu

A la fresca de la llum del vespre

Les noies amb els seus vestits d’estiu em passen pel costat

I'm going down / M'enfonso

Enganxosa com ella sola I'm going down és d'aquelles cançons que, si bé potser mai posaries en el teu "Top 10", si que cada cop que la sents no t'en pots estar de cantussejar-la, de fet a "Born in the USA" n'hi ha unes quantes d'aquestes (Glory days, Dancing in the dark... ), és també un clar exemple de lo difusa que és a vegades la frontera entre el pop i el rock (qui sàpiga on és que m'ho expliqui..).



Quan l'escolto sempre em ve al cap la mateixa imatge: el Xavi i el Marc mirant embadalits com una noia (a qui ells anomenaven "el cos") posava tota la seva gràcia i habilitat (que era molta) en ballar-la, de fet em sembla que van ser ells mateixos que li vàren demanar a la Neus (la cambrera/DJ) que la poses perque sabien els efectes que provocava la cançó en l'esmentada noia....va per ells.

M'ENFONSO



Estem asseguts al cotxe al costat de casa teva

Puc sentir el calor envoltant-nos

Estic posant el braç al teu voltant i tu em mires com si m’estigués passant de la ratlla, i deixes anar un dels teus aborrits sospirs

Últimament, quan et miro als ulls m’enfonso

Ens arreglem i sortim fora nena a la nit

Tornem d’hora a casa cremant, cremant, cremant en alguna acalorada discusió

Estic malalt i cansat de les teves travetes, travetes tan sols per colpejar-me, colpejar-me, colpejar-me i fer-me caure

T’abraço fort però quan ens besem puc sentir un dubte

Recordo quan vàrem començar, els meus petons et solien tornar boja

T’acostumava a portar a la feina al matí

Divendres a la nit te portava a fer una volta

Normalment t’agradava fer-me tornar salvatge

Però últimament tan sols t’ho passes bé enfonsant-me

American skin (41 shots) / Pell americana (41 trets)

El 4 de febrer de 1999 Amadou Diallo va ser abatut a trets per quatre agents de la policía de Nova York, pel que sembla el gest de ficar-se la mà  a la butxaca per treure's la cartera va fer creure a aquests agents que Amadou anava armat, van disparar-li quaranta un trets, el cas va aixecar  força polèmica als Estats Units tant per les circumstàncies que envoltaren els fets (la mà a la butxaca, un dels policies cau i els altres pensen que li han disparat...) com pel fets en si (la mort d'una persona innocent i si són necesaris quaranta un trets per abatre algú...). El 4 de juny del 2000 a Atlanta Springsteen presentava aquesta cançó.

41 trets

41 trets

41 trets

41 trets

i farèm aquella volta

Travessant aquest riu de sang cap a l’altre costat

41 trets… foradant la nit

Estaves de genolls sobre el seu cos al vestíbul

Pregant per la seva vida

És això una pistola, és això un ganivet

és això una cartera, això és la seva vida

Això no és un secret

Això no és un secret

No és un secret amic meu

Pots ser assasinat tan sols per viure

En la teva pell americana

41 trets

Lena va deixar al seu fill a punt per l’escola

I digué “en aquests carrers, Charles

Has d’entendre les normes

Si un policía et para

Promet-me que sempre seràs educat,

Que mai fugiràs corrent

Promet a la mama que tindràs les mans a la vista”

És això una pistola, és això un ganivet

és això una cartera, això és la seva vida

Això no és un secret

Això no és un secret

No és un secret amic meu

Pots ser assasinat tan sols per viure

En la teva pell americana

És això una pistola, és això un ganivet

Això és en el teu cor, això és en els teus ulls

Això no és un secret

41 trets…i farèm aquella volta

Travessant aquest riu de sang

Cap a l’altre costat

41 trets… tinc les botes cobertes de fang

Hem estat batejats en aquestes aigües i en la sang de tots nosaltres

És això una pistola, és això un ganivet

és això una cartera, això és la seva vida

Això no és un secret

Això no és un secret

No és un secret amic meu

Pots ser assasinat tan sols per viure

En la teva pell americana

Radio Nowhere / Radio Enlloc

Radio Nowhere va ser la primera cançó que es va poder escoltar de "Magic" , la veritat és que va ser una carta de presentació excel-lent i que a molts ens va fer suposar (i encertar) que seria un gran àlbum, la veritat és que el primer que vaig fer quan m'el vaig comprar va ser posar-la com a melodia de mòbil a tot drap i  l'Eva fotia un bot (i no d'alegria precisament) cada cop que sonava....Molts van veure aquesta cançó com un crit contra la mediocritat de molta de la música actual que només serveix per omplir hores de ràdio i per res més, com a nota curiosa sobre la cançó podriem dir que un grup (del qual no recordo el nom) va acusar Springsteen de plagi, la veritat és que no en vaig fer gaire cas, potser és que no sóc imparcial, però dubto molt que a aquestes alçades el senyor Springsteen vagi tant faltat d'idees com per anar copiant cançons d'altres (ara, tampoc m'hi jugaria el coll...).

2 videos, el primer és una gravació oficial, el segon...bé suposo que és el més semblant a estar a un concert assegut davant de l'ordinador....però mai entendre aquesta gent que en lloc de disfrutar del concert són capaços d'estar-se quiets ja sigui aguantant un mòbil, una camera o un collons de pancarta .

Estava probant de trobar el cami cap a casa

Però tot el que sentia era un brunzit

Rebotant desde un satèl-lit

Triturant l’última i solitària nit Americana

Això és Radio Enlloc,

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Això és Radio Enlloc,

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Estava fent girar un dial mort

Tan sols una altre numero perdut en un arxiu

Ballant i caient per un forat negre

Tan sols buscant un món

Amb alguna ànima

Això és Radio Enlloc,

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Això és Radio Enlloc,

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Tan sols vull escoltar algún ritme

Tan sols vull escoltar algún ritme

Tan sols vull escoltar algún ritme

Tan sols vull escoltar algún ritme

Vull un miler de guitarres

Vull bategants bateries

Vull un milió de diferents

 Veus parlant en llengues

Això és Radio Enlloc,

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Això és Radio Enlloc,

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Estava conduint a través d’una espessa pluja

Buscant un tren misteriós

Ballant a través del salvatge cel

Probant de conectar amb tu

Això és Radio Enlloc,

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Això és Radio Enlloc,

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Hi ha algú viu fora d’aquí?

Tan sols vull sentir algún ritme

Tan sols vull sentir algún ritme

Tan sols vull sentir algún ritme

Tan sols vull sentir algún ritme