Una altre joia del "We shall overcome", aquest cop deixarem que sigui el mateix Springsteen el que ens en faci una breu introducció: "Escrita i gravada tan sols unes setmanes després de la crisi de les borses del 1929 pel cantant i violinista "Blind" Alfred Reed. Vaig mantenir la primera estrofa, després en vaig escriure tres més, retratant la negligència del govern que va fer que el periode posterior a l'huarcà Katrina fos molt pitjor pels pobres de Nova Orleans"
He trobat la versió original....
El primer cop que Springsteen la va tocar va ser a Nova Orleans, no us perdeu la introducció que fa, hi ha algunes frases que no cal saber anglès per entendre el significat..., això si, podiem dir que enacara li faltava afinar una miqueta...tant la part instrumental com la vocal.....
Durant el mini-concert que va fer a l'esglèsia de Sant Lluc a Londres , aquí ja sonava molt millor.
Bé, el doctor ve per aquí amb la
cara tota il.luminada
I diu: “En un moment estaràs bé”
Tot el que dona és una pastilla
ensucrada, una dosis de narcotics i una enorme factura
Digue’m com pot un pobre home aguantar
en aquests temps i viure
Diu: “ Jo i el meu antic company
d’escola passàrem una època fantàstica per aquí
I el que va passar als teus
pobres companys negres, bé, tan sols no és just”
Fa un cop d’ull al seu voltant i un petit discurs,
diu: “Estic amb tu”, després fa una passejada
Digue’m com pot un pobre home aguantar
en aquests temps i viure
Hi ha cossos flotant al canal i
els dics se’n han anat a l’infern
Martha, dona’m el bidò de 16 i
alguna carcassa que floti
Els que han pogut són fora de la
ciutat
I els que no han pogut marxar
s’han quedat per ofegar-se
Digue’m com pot un pobre home
aguantar en aquests temps i viure?
Tinc família escampada desde
Texas per tot el camí fins a Baltimore
I no tornaré a tenir casa en
aquest món mai més
Hi haurà un judici això segur, el
tren de la justicia vindrà rodant per aquesta via
Digue’m com pot un pobre home aguantar
en aquests temps i viure
Doncs això, que avui fa un any
que vaig inaugurar el blog i em sembla que és un bon moment per fer una mica de
valoració de la feina feta fins ara, que no ha estat ni molta ni poca sinó la
que s’ha fet i punt, és ben cert que m’hauria agradat fer-ne més ,en total hi
ha trenta sis cançons traduïdes i sis entrades diverses, però un té el temps
que té i afortunadament,crec, hi ha vida (i molta) més enllà de Bruce
Springsteen…
Però he de reconeixer que m’ho
passo molt bé “perdent” el temps d’aquesta manera, he constatat que la feina
del traductor (aficionat) és realment complicada (no em vull arribar a imaginar
el que deu costar de traduïr un llibre…ni que sigui d’en Dan Brown….) i que no
és el mateix una traducció que una adaptació i si bé intento fer la primera a
vegades no hi ha més remei que anar cap a la segona, i és que l’àngles em dona
la impressió que és una llengua molt més rica… a vegades m’he trobat que per
traduir un sola paraula en anglès una de dues o he de posar-hi una frase
sencera o canvio el significat per un altre que si assembli, a tall d’exemple a
We take care of our own en la versió
original diu “From the shotgun shack to the Super Dome”, segons el diccionari
“shotgun shack” és : un pis de
dimensions reduides amb totes les habitacions a un costat del passadís i se
l’anomena aixi perquè s’un sol tret d’escopeta (shotgun) el podries travessar
de banda a banda, algú em podria dir com traduïr aixó??? a mi em va semblar que
barraca era el que millor i quedava, en la mateixa frase i tenim el Super Dome
i aquí ja entra en joc la culturilla que tingui cadascú: el Super Dome és un gegantí
pavelló d’esports que hi ha a Nova Orlenas i si bé el seu nom significa Super
Cúpula em sembla que el més adient és deixar-ho en l’anglès original com faig
amb tots el topònims (a no ser que em despisti…) una altre cosa són el
sobrenoms que tenen alguns dels personatges de les cançons aquests si que els
tradueixo, bàsicament perquè em semblen divertits i/o curiosos.
Obviament el blog em serveix per
“aprofundir” en l’univers springstinià i coneixer molt millor la seva obra i
així poder disfrutar molt més de les seves cançons, no és que abans no les
disfrutes (evidentement) sinó que ara la disfruto no tan sols escoltant-la
(normalment mentre faig la tarducció em poso la cançó en qüestio en mode “repeat”…) sinó llegint-la,
entent-la i imaginant-me dins el meu cap
la història que en Bruce ens explica, ja sé que no és el mateix Thunder Road o Lost in the flood que Cadillac
Ranch o I’m going down però que
caram !!! jo les disfruto totes !!!.
Gràcies al blog també he conegut
molts altres blogs de gent que realment en saben molt ja no només d’en Bruce
sinó de tot el que sigui música en general i rock en particular, m’agradaria
agraïr especialment a en Txals (On the route i No se viure sense rock) i en
Juanjo (Radio Ningunaparte i que vaig coneixer personalment aquest disabte a
l’Springsteen’s Day ) la seva ajuda, al primer per el seus consells a l’hora de
fer el blog i els seus comentaris sempre tant encertats i ben posats i al segon
per posar a l’abast de tothom uns magnífics concerts que sino fos per ell la
majoria ni sabriem de la seva existència i per poder anar seguint la vida
(músical) del de Nova Jersey gràcies al seu esplèndid blog,
Gràcies a tots els que heu entrat
al blog i m’heu anat seguint…(encara que no us atreviu a deixar cap comentari
ni a fer cap petició), espero que aquestes traduccions us facin , com a mínim,
passar una bona estona i alleugerir-vos una mica de la feina o dels mal de caps
diaris ja sigui imaginant-vos conduïnt un Cadillac, fugint amb la vostra parella per una
interminable carretera o bé recordant les aventures urbanes amb la vostra
colla.
Ja era hora, per fi tenim data de llançament , el 5 de març sortirà a la venda "Wrecking Ball" el nou àlbum de Bruce Springsteen, avui hem pogut escoltar el que és el primer single We take care of our own i tot i que al principi m'ha decepcionat força he de reconeixer que després d'haver-la escoltat alguna vegada més m'ha acabat agradant (que no entusiasmant), ja veurem que tal és tota la resta....
Perdoneu però la traducció és un pèl a corre-cuita , del mateix títol se'n poden fer varies traduccions però aquesta és la primera que m'ha vingut al cap.....
He estat trucant a la porta que obre la sala del tron He estat buscant el mapa que em porti a
casa
He topat amb bons cors convertits en
pedra La carretera de les bones intencions s’està assecant com un òs Tenim cura de nosaltres mateixos Tenim cura de nosaltres mateixos On sigui que onegi aquesta bandera Tenim cura de nosaltres mateixos
De Chicago a Nova Orleans Desde el muscle fins l’òs Desde una barraca fins al Super Dome Vàrem demanar ajuda però la caballeria no hi era No hi ha ningú escoltant la trompeta
sonant Tenim cura de nosaltres mateixos Tenim cura de nosaltres mateixos On sigui que onegi aquesta bandera Tenim cura de nosaltres mateixos
On són els ulls, els ulls amb la
voluntat de veure-hi? On són els cors plens de gràcia? On esl’amor que no m’hagi abandonat? On es la feina que fara les meves
mans i la meva ànima lliures? On es l’esperit que domina la pluja sobre meu? On es la promesa de costa a costa? On sigui que onegi aquesta bandera On sigui que onegi aquesta bandera On sigui que onegi aquesta bandera
Tenim cura de
nosaltres mateixos Tenim cura de nosaltres mateixos On sigui que onegi aquesta bandera Tenim cura de nosaltres mateixos
Tenim cura de nosaltres mateixos Tenim cura de nosaltres mateixos On sigui que onegi aquesta bandera Tenim cura de nosaltres mateixos
Quan vaig decidir que la següent traducció seria la de Thunder Road ,"Born to Run" 1975, tenia molt clar que l'havia de dedicar al Rafel, és la seva cançó !!! però la veritat és que mentre pensava que podria posar com a presentació em va venir al cap que qui millor que ell mateix per presentar-la, sabent com escriu n'estava segur que en sortiria un pròleg perfecte, ja veureu que té un estil "lleugerament" diferent al meu, de fet jo seria incapaç d'escriure com ho fa ell... però ho firmaria ara mateix.
Thunder Road és més que una cançó del
Bruce, Thunder Road és “la cançó”.
Els enamorats de Thunder Road veiem en aquesta obra
com en uns versos s’ha aconseguit reflectir de forma magistral tota la
nostra filosofia existencial, els nostres somnis, la nostra esperança, el
nostre inconformisme i en definitiva, el nostre incontrolable desig de
llibertat i de plenitud vital, no n’hi ha prou en dir que és la nostra cançó
preferida, és molt més que això, és part de nosaltres, és la cançó de tots
aquells somniadors, la de tots aquells als qui ens horroritza el
tòpic de l’“anar fent” i que hem fet de la fugida de la rutina la nostra
única rutina.
I aquí està la màgia de” la cançó”, el no saber cap
on porta aquesta invitació que ens fa el Bruce de trencar amb tot i marxar. De
marxar... cap a on ? No ho sabem, i és que la bellesa de la cançó
rau precisament en que Bruce no sap cap a quin lloc ens porta la seva
invitació.
Bruce no convida a la seva noia - en aquest cas la
Mary-, a un món millor, a un món d’amor o a un món de progrés o
benestar, res d’això, i és que ni tan sols ho pretén, perquè no sap pas cap on
anirà amb ella, Bruce simplement la convida a ser valenta, a
trencar amb tot, i l’únic que li promet és llibertat, plenitud, un
intent, una oportunitat, trencar les promeses, trencar la mediocritat i
sobretot marxar, fugir en un cotxe descapotable deixant onejar els cabells al
vent per les carreteres americanes buscant qui sap què, cap un lloc que
ell diu que és la promised land però que ni sap en què consisteix ni què hi
trobarà, de fet ni sap si existeix aquest lloc.
I la Mary dubta, dubta si pujar al cotxe o no, la
Mary no sap si tancar els ulls i anar amb aquest noi que no li pot prometre res
interessant, que no és un heroi, que no es ningú i només té una guitarra que
diu que ha après a fer parlar, o bé quedar-se en la mediocritat del
poble, mediocritat potser més estable i segura, potser més racional, però
en tot cas mediocritat.
El Bruce no vol envellir en aquell poble sense futur
–en el seu cas era el decadent Freehold ubicat en un New Jersey industrial-
però tots podem fer l’exercici d’imaginació i extrapolar la cançó al nostre
poble, ciutat o pais.
Un poble ple de perdedors del qual el Bruce
volia marxar per a guanyar, com ens diu en el històric i apoteòsic vers
final de la cançó, un vers que no ens cansem d’escoltar, un vers que quan
tenim el privilegi de sentir-lo en directe en els concerts, el cridem amb tota
la nostra força i passió en un
estat quasi bé d’emoció incontrolada per haver estat testimonis, una vegada
més, de la interpretació en directe de “la cançó”.
I res més, només desitjar que en aquesta esperada
gira del 2012 tornem escoltar un altre cop “la cançó”.
Rafi Doménech
L'incomparable versió original
Durant la gira de presentació de "Born to run"
BCN '02, cada cop que l'escolto se'm posa la pell de gallina ...
L'obligada versió acústica
La porta espetga
El vestit de la Mary oneja
Com si fos una visió ella balla
per tot el porxo
Mentre a la radio sona
Roy Orbison cantant pel solitari
Ei, aquest sóc jo i només et vull
a tu
No em facis tornar a casa una
altre vegada
No fugis cap dins
Nena tu saps perquè estic aquí
Però estàs espantada i penses
Que potser no tornarem a ser
joves mai més
Mostra una mica de fe, és una nit
màgica
Tu no ets una bellesa, però ei ja
estàs bé
Oh i això ja és suficient per mi
Et pots amagar sota els llençols
I estudiar el teu dolor
Fer creus dels teus amants
Llançar roses a la pluja
Malgastar el teu estiu resant en
va
Per un salvador sorgit d’aquests
carrers
Bé, jo no sóc un heroi
Això és evident
Tota redempció que et puc oferir,
noia
Està a sota d’aquesta bruta
capota
Amb l’oportunitat de fer-ho bé
com sigui
Ei que més podem fer ara ?
Excepte baixar la finestra
I deixar que el vent bufi i et despentini
Bé la nit és ben oberta
Aquests dos carrils ens
portaràn a qualsevol lloc
Tenim una última oportunitat de
fer-ho real
De canviar aquestes ales per unes
rodes
Puja
Per aquests camins hi trobarem el
cel
Oh oh vine i agafa’m la mà
Aquesta nit conduirem per arribar
a la terra promesa
Oh oh carretera del tro, oh
carretera del tro
Oh carretera del tro
Estirada aquí fora com un assassí
al sol
Ei sé que és tard podem fer-ho si
correm
Oh carretera del tro, seu i
agafa’t
Carretera del tro
Bé, tinc aquesta guitarra
I he après com fer-la parlar
I el meu cotxe està allà al
darrera
Si estàs a punt per començar
aquesta llarga caminada
Del teu porxo fins al meu seient
davanter
La porta està oberta però la
passejada no és gràtis
I jo sé que estàs sola
Per les paraules que no he dit
Però aquesta nit serem lliures
Totes les promeses seràn
trencades
Hi ha fantasmes als ulls
De tots els nois que has refusat
Ells apareixen en aquesta polsosa
carretera de platja
Als esquelets de Chevroltes
cremats
Ells criden el teu nom pels
carrers a la nit
La teva toga de graduació per
terra feta draps als seus peus
