Una altre mostra de l'Springsteen més urbà, l'univers del qual està ple de fatxendes, macarres, baralles, polis etc...una altre cançó que, sincerament, no sé que dir-ne, de fet crec que ni ell mateix en sabria donar una altre explicació que no fos la de :"Ufff...tenia vint-i-pocs anys i tenia el cap ple de pardals i va sortir-ne això...i la majoria de cançons del Greetings", això m'ho acabo d'inventar, però podria ser ben veritat, de fet als Dvd "Storytellers" és l'explicació que en dona de "Blinded by the light"..., suposo que Springsteen, que llavors tenia 23 anys, encara no havia viscut prou per fer cançons amb un contingut podríem dir-ne social una mica més clar i no tant críptic...a no ser que volgués explicar el que literalment explica...
El mític concert del Hammersmith del Londres l'any 1975
Al Tívoli de Barcelona, el concert de les corredísses
Durant la inacabable gira de "Wrecking Ball"
ÉS DIFÍCIL SER UN SANT A LA CIUTAT
Tenia la pell com el cuir i el
semblant dur com el diamant d’una cobra
Vaig néixer trist i gastat però
vaig explotar com una supernova
Podia caminar com en Brando
directe cap al sol
Després ballar com un Casanova
Amb el meu garrot la jaqueta i el
cabell allisat i fi
Estrelles de plata tatxonades a
la roba com una Harley en zel
Quan feia el fatxenda mentre
baixava pel carrer podia sentir els seu cor bategar
Les germanes tiraven enrere, “És
guapo aquest home”
El lisiat de la cantonada
cridava, “Monedes per la teva pena.”
Aquells nois de la gasolina
parlen barroerament
És tant difícil ser un sant a la
ciutat
Era el rei del carreró, mama,
podia dir el que volgués
Era el príncep dels pobres coronat
a la festa dels pidolàires
Era el profeta dels macarres ho
mantenia tot en calma
Tan sols un jugador dels
carrerons amb sort fins i tot al perdre
I quan s’acostava el merder m’estirava
al terra
El diable va apareixer com Jesús
en mig del vapor del carrer
Ensenyant-me una mà vaig saber
que ni els polis el podrien guanyar
Vaig notar la seva ardent
respiració al meu coll quan em vaig ficar en el merder
És tan dur ser un sant a la ciutat
quan tan sols ets un noi al carrer
I els savis del metro seuen com
si fossin morts vivents
Com si les vies repiquen amb
ritme, els seus ulls fixats al davant
Van per una línia d’equilibri i s’aguanten
tan sols per un fil
Però aquest tunels són massa
calents el calor et pot colpejar
T’aixeques per sortir-ne a la
propera parada però t’empenyen per fer-te seure
El teu cor comença a bategar més ràpid del que tu pots correr
Després ja estàs fora d’aquell
forat i de tornada al carrer
I les germanes del South Side són
boníques
El lisiat de la cantonada
cridava, “Monedes per la teva pena.”
Aquells nois de la gasolina
parlen barroerament
És tant dur ser un sant a la
ciutat
