26 de jul. 2013

BLOOD BROTHERS / GERMANS DE SANG

Una de les moltes cançons de Springsteen  dedicades a l'amistat, potser una de les millors, una magnífica història d'amistats que perduren en el temps tot i que semblava que s'havien acabat, publicada en el Greatests Hits (1995) a ningú se li escapa l'evident relació entre aquesta cançó i el retrobament amb la E Street Band després de 8 anys de separació, val a dir que un dels moments més emotius de "Springsteen & I" és quan Springsteen al cantar les últimes estrofes no pot evitar que se li humitegin els ulls...


El vídeo oficial


El muntatge que en va fer l'Enric Salas tot barrejant la versió acústica amb una de més rockera amb una estrofa extra



GERMANS DE SANG

Jugàvem a ser el rei de la muntanya de més enllà
El món carregant turó amunt, i érem dones i homes
Ara ja fa molt temps, el temps i la memòria s’esvaeixen
Teníem els nostres propis camins per recórrer i oportunitats que no es podien perdre
Estàvem espatlla contra espatlla cadascú lluitant per l’altre
Diguérem que fins que ens moríssim sempre seriem germans de sang

Ara la duresa d’aquest món lentament esmicola els teus somnis
Fent de les promeses fetes una broma pesada
I el que una vegada semblava negre o blanc és torna en tants tons de gris
Ens perderem entre tanta feina per fer  i factures per pagar
I és un llarg camí, i no hi ha gaire refugi
Sense ningú corrent al teu costat germà de sang

Travessant les cases de la mort deixant enrere els caiguts pel camí
Sempre endavant i mai mirant enrere
Ara no sé com em sento, no sé com em sento aquesta nit
Si caic sota les rodes, si perdó o guanyo vista
Si tampoc sé perquè, no sé perquè faig aquesta crida
O si res d tot això acaba important per res

Però les estrelles brillen com si s’hagués descobert un misteri
Em continuaré movent a través de la foscor amb tu en el meu cor
Germà de sang

9 de jul. 2013

JUNGLELAND

Aquest cop  la presentació no és meva,  li vaig preguntar a l'Enric Salas si li venia de gust fer-la ell, l'Enric és un grandíssim coneixedor de tot el que fa referència a Bruce Springsteen , a més fa uns vídeos fantàstic de les seves cançons amb la traducció de la lletra al castellà (les traduccions em sembla que li fa el seu germà Julià, un altre expert en springsteenologia...)...però no us perdeu el vídeo, és seu...i ha tingut el detall de posar-hi els subtítols amb la meva traducció. 

"Quan es parla de Jungleland, el primer que ve al cap és l'increïble solo de saxo de Clarence Clemons, sens dubte un dels saxos més memorables de la història del Rock. Però Jungleland és molt més que això. És la cançó més ambiciosa de tota la discografia del Boss. L'èpic final del seu disc més gegantí. L'escenari dels carrerons i platges de New Jersey dels primers discos dóna pas a l'immensitat de la nit a la ciutat de Nova York, la Terra de la Jungla. On els poetes no escriuen res, esperant el seu moment per intentar una última i honrosa resistència. Però acaben ferits, ni tan sols morts, en un autèntic vals mortal. L'òpera del Rata Màgica travessant els passadissos de la nit. Una cançó com aquesta justifica tota la carrera musical de qualsevol artista... "


El magnífic muntatge de l'Enric

Jungleland

Als Rangers els hi feren una benvinguda
A Harlem ahir tard a la nit
I el Rata Màgica conduía la seva brillant màquina
Pels límits de l’estat de Jersey
Noia Descalça asseguda al capó d’un Dodge
Bevent cervesa tebia sota la suau pluja d'estiu
El Rata entra a la ciutat i es doblega els pantalons amunt
Junts intentaràn tenir una aventura
I desaparèixer tot baixant Flamingo Lane

Bè, les Autoritats Legals corren Flamingo avall
Caçant al Rata i la noia descalça
I els nens que hi ha per allà semblen només ombres
Sempre tranquils, agafant-se les mans
De les esglésies a les presons
Aquesta nit tot és silenciós al mòn
I prenem posicions
A Jungleland

Les colles de mitjanit s’han reunit
I pacten una cita aquesta nit
Es trobaràn sota aquell gegantí símbol d’Exxon
Que il-lumina aquesta preciosa ciutat
Nano, fan una òpera a l’autopista
Fan un ballet que sembla una baralla allà al carreró
Fins que les sirenes
De la poli local
Estripen aquest sagrada nit
El carrer està viu
Els deutes secrets estàn pagats
Els contactes fets, s’esvaeixen sense ser vistos
Nens branden guitarres com si fossin navalles
Lluitant per la màquina de discos
Els afamats i els caçats
Exploten en bandes de rock & roll
Que s’enfronten entre elles al carrer
A Jungleland

A l’aparcament els visionàris
Vesteixen a l’última moda
Al carreró les noies dancen
Els discos que posa el Dj
Amants de cor solitari
S’esforçen en fosques cantonades
Desesperats mentre avança la nit
Tan sols una mirada
I un xiuxiueig, i ja no hi són
  
Sota la ciutat bateguen dos cors
Les ànimes són com motors travessant la nit tendrament
En un dormitori tancat
Entre murmuris un suau refús
I després una rendició
I en els tunels de la part alta
El Rata és abatut pel seu propi somni
L’eco dels trets ressona pel passadíssos de la nit
Ningú veu quan se l’emporta l’ambulància
O com la noia apaga el llum del dormitori

A fora el carrer està en flames
En un autèntic vals mortal
Entre el que és carn i el que és fantasia
I el poetes d’allà
No escriuen res de res
Tan sols se’n mantenen  a distància i deixen que tot passi
I en un instant de la nit
Li arriba el seu moment
I prova de prendre una opció honesta
Però el fort vent el fereix
Però no el mata
Aquesta nit a Jungleland